Des de fa alguns anys, un grup de narradors i narradores, que ha anat variant al llarg del temps, s’ha ofert de manera altruista a portar els contes a les presons.

La iniciativa va ser, en primera instància, de la narradora Margarida Borras que, col·laborant amb l’associació Dona i Presó, va oferir els seus contes, al principi sola, amb una periodicitat de 6 vegades l’any, a la presó preventiva de dones de Wad–Ras. De mica en mica aquesta periodicitat ha anat augmentant i també el nombre de col·laboradors i col.laboradores  que l’acompanyen.

Wad-ras presó preventiva de donesJo vaig començar a col·laborar el 2007 i, amb algun període interromput, segueixo assistint. Actualment les sessions que s’ofereixen són mensuals i el grup de narradores som: Margarita Borras, Helena Costa, Rosa Pinyol i jo mateixa, Carmen Glez.

A Wad–Ras, els contes ja s’han consolidat com a activitat, encara que mes a mes ens hem de guanyar la confiança de les dones allà recloses, perquè ens prestin les seves oïdes durant els 50 minuts que ens solen quedar. I és que hi ha molta rotació entre les dones que habiten aquest centre. Cada mes és com començar de nou. Però tot es posa al seu lloc quan perceps que els contes se’ls van colant per les orelles i els ulls. I t’admiren els seus comentaris, la seva espontaneïtat i la manera en què els viuen, molt semblants a les dels nens.

Ens agrada pensar que durant una estoneta les podem treure d’aquest món i portar-les al de la fantasia.

En algun moment, un grup de dones va comentar que aquesta estona de contes era “guay” i això va donar peu a que des de llavors ens diguessin les “Guays“. Hem adoptat aquest nom. Sigui qui sigui el narrador o narradora que vagi a Wad–Ras, forma part dels i les “Guays“.

M.R4 4CcaminsFa alguns mesos, la presó de Quatre Camins es va posar en contacte amb ANIN: Associació de Narradores i Narradors, sol·licitant la seva col·laboració per fer algunes sessions de contes allà. ANIN va oferir a la Margarita Borras la coordinació d’aquest projecte i sota la seva tutela s’han organitzat diverses sessions de contes, coincidint amb festivitats concretes que determina l’escola d’adults del centre penitenciari. La primera d’elles s’ha donat en ocasió del període nadalenc.

 

Cuentos en 4camins. 18.12.14

Les “Quatre Guays” actuals vam tenir l’honor d’obrir aquestes sessions de contes a “Quatre Camins” el dijous 18 de desembre de 2014.

Foto: D’esquerra a dreta: Rosa Pinyol, Helena (Coordinadora d’ensenyament), Margarita Borras, Helena Cuesta i Carmen Glez.

Aquesta vegada el nostre públic era d’homes, acompanyats de les educadores i coordinadores del projecte. La sala era una de les aules d’ensenyament i estava plena. Darrera cada rostre, darrera de cada mirada, hi havia una gran història composta de milers d’històries, però aquest dia van ser altres històries les que van habitar: van visitar els abismes d’un Déu que havia oblidat crear l’home, es van sorprendre quan un marit carregava amb un dimoni a l’esquena atenent les súpliques de la seva dona, van endevinar que l’amor és més gran que qualsevol pobresa, que les bones obres sempre obtenen la seva recompensa, es van delectar i van salivar unes delicioses gallines fetes a foc lent, o eren faisans, o potser oques… van encertar en pensar que la dona del mirall era vella i lletja, van acordar que l’enginy ofereix sens dubte més recompensa que l’avarícia i van riure davant “les tres filles del rei sense faldilles“.

4camins Detalle

 

 

Nosaltres vam rebre els seus comentaris espontanis, els seus aplaudiments, les seves mirades d’agraïment i un preciós detall fet a mà per ells mateixos, embolicat en un paper de colors que en comptes d’acabar a la paperera va tornar a les seves mans… i és que, les coses més insignificants, quan manquen, tenen un valor incalculable.

Propera visita a l’abril, per Sant Jordi. I jo estaria encantada de repetir aquesta experiència.

Portem els contes a les presons.