Què amaguen els contes?
Els contes tradicionals són llegats d’humanitat i en ells s’hi amaga saviesa ancestral. Tenen una trama superficial i una trama profunda. El seu llenguatge està carregat de símbols i el seu significat arriba directament a l’inconscient. Només amb escoltar un conte ja està fent el seu efecte.
No obstant això, avui en dia, els contes ja no ens semblen útils, no ens interessa escoltar-los, ni llegir-los. Els releguem a simple “oci infantil”. Jutgem la seva trama superficial menyspreant-ne els símbols, perquè hem oblidat què signifiquen. Si ja no escoltem (o llegim) contes, perdem el missatge i l’ensenyament que guarden.
La conteteràpia sorgeix amb el propòsit de perpetuar aquesta saviesa. Es basa en analitzar el llenguatge simbòlic que tenen els contes per arribar a interpretar el seu significat i poder utilitzar els missatges com a guies de solució als problemes que planteja la vida.
Ja d’adulta, quan vaig començar a llegir contes tradicionals per incorporar al meu repertori com a narradora oral, em vaig trobar amb emocions contradictòries. D’una banda m’atreien però d’altra xocaven amb el sistema de valors que jo volia transmetre. Així que vaig començar a descartar-ne alguns i vaig comprovar que molts pares i educadors també ho feien, moltes vegades pels mateixos motius.
Em vaig adonar que censurava certs contes. Alguns els considerava sexistes, o monàrquics, o elitistes…
Crec que aquesta va ser una de les principals raons per les quals em vaig formar com a conteterapeuta. La meva necessitat de saber què hi havia darrere d’aquesta epidermis, què amagaven els contes.
Tot va quedar revelat en el primer taller, quan vaig descobrir, a través de l’anàlisi simbòlic, que ELS CONTES NO SÓN EL QUE SEMBLEN i vaig poder fer conscient el missatge que amaguen.
Actualment hem perdut el coneixement del que signifiquen els símbols i considero que és molt útil recuperar-lo, ja que hi ha molts missatges dels que no en som conscients i que ens servirien de gran ajuda. El llenguatge màgic – simbòlic, els símbols, no només es troben en els contes, també és el llenguatge dels somnis, de l’art o els ritus.
Els personatges dels contes són arquetípics i com a tals no són textualment el que aparenten.
En essència un conte ens diu que: Si algú té un problema i es posa en marxa per solucionar-lo, trobarà en el camí a algú que l’ajudi. I si accepta aquesta ajuda aconseguirà solucionar el problema i arribarà a ser rei, és a dir sobirà de la seva pròpia vida, amo de la seva consciència.
Per assolir aquest estatus ha de viure la seva pròpia aventura, el seu propi conte, fer el seu propi procés.
Comprendre això m’ha portat a una croada personal en la qual, entre altres coses, vull donar a conèixer QUÈ AMAGUEN DELS CONTES, sobretot als adults que seleccionen contes per als més petits (pares, educadors, etc.). Perquè quan escullin o censurin un conte, ho facin coneixent el seu significat simbòlic i no només basant-se en la seva trama superficial.
“El conte és la distància més curta entre un home i la seva veritat”
Antony de Mello
Link a l’article sobre conteteràpia que vaig escriure per a l’Associació de Narradors Professionals (AEDA).
Els contes, sobretot els tradicionals i els anomenats “contes meravellosos o contes de fades*” plantegen els conflictes humans bàsics que tot ésser humà pot trobar al llarg de la vida i ofereixen eines i recursos per poder solucionar. (* Es diuen contes meravellosos o contes de fades perquè en ells intervenen elements sobrenaturals barrejats amb elements de la realitat.)
Els contes són com mapes del tresor, sent el tresor allò que cada persona vol aconseguir: la felicitat, l’amor, el coneixement, la satisfacció, la llibertat…
I també són mapes dels perills que poden aparèixer en el camí, simbolitzat per bruixes, ogres, dracs, pantans, fantasmes…
Per tant ens ofereixen solucions creatives per solucionar els conflictes de la vida, ajuden al creixement i desenvolupament de l’individu amb els consegüents efectes terapèutics que això comporta. Per això es diu que els contes tenen poder sanador i s’hagi batejat aquesta pràctica com Conteteràpia.
Els contes amaguen saviesa ancestral, però el seu missatge es troba encriptat perquè utilitzen el llenguatge dels símbols universals. Aquest missatge arriba directament a l’inconscient.
El psicòleg suís Jean Piaget (1896-1980) defensava que la intel·ligència creixia de forma escalonada, dels 0 als 12 anys d’edat. En base a les seves teories estructuralistes o constructivistes va descriure quatre etapes d’evolució cognitiva.
Piaget va denominar a la segona etapa: “Etapa màgic – simbòlica”. Va des dels 18 mesos fins als 6-7 anys d’edat. No desapareix mai sinó que a partir dels 8 anys es desenvolupen noves habilitats i es passa a una nova etapa.
En aquesta segona etapa “màgic – simbòlica” es desenvolupa en l’hemisferi dret del cervell la intel·ligència simbòlica, que és la que pot interpretar els símbols que apareixen en els contes, en els somnis, en l’art… L’ infant ja pot usar els significats i els significants, la forma material que pren el símbol.
La humanitat va crear contes per a cada edat. No és recomanable explicar contes creats per edats superiors abans que els infants arribin a aquesta edat, però sempre es poden explicar contes d’edats anteriors, ja que les etapes evolutives es subsumen. Els missatges dels contes són captats en funció del desenvolupament intel·lectual i psicològic, per això es diu que ELS CONTES NO TENEN EDAT i que parlen al NEN MÀGIC – SIMBÒLIC que sempre portem dins.
Els contes són un pont entre l’adult lògic i el nen màgic – simbòlic.
1) Tallers. Basats en l’aplicació pràctica d’aquesta disciplina.
Tallers destinats a nens /es i joves:
Tenen com a finalitat el desenvolupament personal i emocional. Oferir recursos que els ajudin en el seu creixement i desenvolupament. Més seguretat, confiança, criteri, inventiva, creativitat.
Tots els tallers s’adapten a l’edat dels participants.
Tallers per a adults:
- Destinats a conèixer què s’amaga sota dels contes, sense entraren un coneixement tan profund com el que es fa en la pròpia formació de conteteràpia. Per tal d’aplicar aquests coneixements a la criança dels fills, l’educació d’alumnes; ajuda a persones amb discapacitat; ancians…
Dirigit a: Pares i mares, AMPA, professors, mestres, educadors, monitors, associacions, treballadors socials, personal sanitari, contacontes, il·lustradors, escriptors… i qualsevol persona interessada.
- Com a desenvolupament humà i creixement personal.
Cada taller es centra en un tema específic (la por, la mort, l’autonomia…). Es treballa amb contes relacionats amb aquest tema. No s’esmicolen els símbols, sinó que es treballa a partir de les sensacions que l’escolta del conte/s ha provocat.
Dirigit a tota persona interessada.
Consultar l’apartat Tallers, formació i conferències.
- Desenvolupament emocional a través dels contes.
- Els contes com a eina en el desenvolupament infantil.
- Desenvolupament humà i creixement personal a través dels contes.
2) Formació en conteteràpia
La formació en conteteràpia és per als interessats/des en conèixer quin significat simbòlic tenen els contes i poder aplicar aquest coneixement a l’educació, la criança, la salut, la teràpia… o com a coneixement personal.
S’adreça a:
Psicòlegs, terapeutes, treballadors socials, personal sanitari, professors, mestres, educadors, mares i pares, contacontes, il·lustradors, escriptors… i a qualsevol persona interessada en el seu creixement personal.
Formo part del grup de formadors en CONTETERÀPIA. Formació avalada per la Asociación Iberoamericana de Cuentoterapia (AICU).
La formació en Conteteràpia uneix coneixements de múltiples branques del saber. S’estructura en nou mòduls de periodicitat bimensual, que es realitzen en diverses províncies de la península i les illes.
Per consultar dates, formadors i programa de cada ciutat, dirigiu-vos a la web de Cuentoterapia.
Programa i continguts.
MÒDULS DE NIVELL BÀSIC
- Iniciació a la conteteràpia. Assertivitat.
- Conteteràpia per treballar la gelosia, l’enveja i la rivalitat entre germans.
- Connectar amb la font interna i l’instint a través dels contes.
- La conteteràpia i el treball amb les pors en nens i adults.
- L’autonomia i la superació de l’abandonament.
- Envelliment, mort i acceptació.
- Prevenir i afrontar de les addiccions.
- Desenvolupament i identitat sexual. L’edípic.
- Egoisme i cooperació.
MÒDULS DE NIVELL SUPERIOR I SUPERVISIÓ
- El que és rebutjat. La trobada amb l’ombra.
- Matar el drac. La lluita de l’heroi.
- La recerca de l’ànima.
- Arquetips de transformació: La Fada i el Mag.
Metodologia:
Es fa un enquadrament teòric dels contes des de fonaments antropològics, pedagògics i psicològics.
Després es realitza l’anàlisi dels contes: veure quins símbols hi ha, que signifiquen tant en relació amb els demés (Inter-psíquic), com en relació amb un mateix (Intra-psíquic). I s’estudien les rutes de solució i alternatives que ens han deixat els nostres avantpassats a través d’aquests mapes-guies que són els contes.
Finalment es vivencien els símbols i les claus que aporten els contes a la nostra vida a través de tècniques com: fantasies dirigides, expressió plàstica, exercicis gestàltics, jocs de dramatització, actes psicomàgics, rituals, etc.
Objectius:
- Retornar el contes al lloc que mereixen en el nostre model cultural i recuperar la saviesa ancestral que amaguen.
- Profunditzar en el valor dels contes per a proveir-nos dels recursos i eines que ens ofereixen i trobar solucions creatives als conflictes de la vida.
- Conèixer com són els mapes psicològics i de consciència que amaga cada conte.
- Recuperar el significat dels símbols i tenir consciència dels missatges que ens arriben a través del llenguatge simbòlic.
- Aprendre tècniques i exercicis que faciliten el pas a la consciència.
- Poder triar els contes adequats a cada edat o temàtica a tractar. Utilitzar-los com eina psicopedagògica i terapèutica.
- Transmetre’ls amb major consciència.
- Experimentar, observar i reflexionar en un mateix l’aspecte curatiu dels contes.
Què amaguen els contes?
Els contes tradicionals són llegats d’humanitat i en ells s’hi amaga saviesa ancestral. Tenen una trama superficial i una trama profunda. El seu llenguatge està carregat de símbols i el seu significat arriba directament a l’inconscient. Només amb escoltar un conte ja està fent el seu efecte.
No obstant això, avui en dia, els contes ja no ens semblen útils, no ens interessa escoltar-los, ni llegir-los. Els releguem a simple “oci infantil”. Jutgem la seva trama superficial menyspreant-ne els símbols, perquè hem oblidat què signifiquen. Si ja no escoltem (o llegim) contes, perdem el missatge i l’ensenyament que guarden.
La conteteràpia sorgeix amb el propòsit de perpetuar aquesta saviesa. Es basa en analitzar el llenguatge simbòlic que tenen els contes per arribar a interpretar el seu significat i poder utilitzar els missatges com a guies de solució als problemes que planteja la vida.
Ja d’adulta, quan vaig començar a llegir contes tradicionals per incorporar al meu repertori com a narradora oral, em vaig trobar amb emocions contradictòries. D’una banda m’atreien però d’altra xocaven amb el sistema de valors que jo volia transmetre. Així que vaig començar a descartar-ne alguns i vaig comprovar que molts pares i educadors també ho feien, moltes vegades pels mateixos motius.
Em vaig adonar que censurava certs contes. Alguns els considerava sexistes, o monàrquics, o elitistes…
Crec que aquesta va ser una de les principals raons per les quals em vaig formar com a conteterapeuta. La meva necessitat de saber què hi havia darrere d’aquesta epidermis, què amagaven els contes.
Tot va quedar revelat en el primer taller, quan vaig descobrir, a través de l’anàlisi simbòlic, que ELS CONTES NO SÓN EL QUE SEMBLEN i vaig poder fer conscient el missatge que amaguen.
Actualment hem perdut el coneixement del que signifiquen els símbols i considero que és molt útil recuperar-lo, ja que hi ha molts missatges dels que no en som conscients i que ens servirien de gran ajuda. El llenguatge màgic – simbòlic, els símbols, no només es troben en els contes, també és el llenguatge dels somnis, de l’art o els ritus.
Els personatges dels contes són arquetípics i com a tals no són textualment el que aparenten.
En essència un conte ens diu que: Si algú té un problema i es posa en marxa per solucionar-lo, trobarà en el camí a algú que l’ajudi. I si accepta aquesta ajuda aconseguirà solucionar el problema i arribarà a ser rei, és a dir sobirà de la seva pròpia vida, amo de la seva consciència.
Per assolir aquest estatus ha de viure la seva pròpia aventura, el seu propi conte, fer el seu propi procés.
Comprendre això m’ha portat a una croada personal en la qual, entre altres coses, vull donar a conèixer QUÈ AMAGUEN DELS CONTES, sobretot als adults que seleccionen contes per als més petits (pares, educadors, etc.). Perquè quan escullin o censurin un conte, ho facin coneixent el seu significat simbòlic i no només basant-se en la seva trama superficial.
“El conte és la distància més curta entre un home i la seva veritat”
Antony de Mello
Link a l’article sobre conteteràpia que vaig escriure per a l’Associació de Narradors Professionals (AEDA).
Els contes, sobretot els tradicionals i els anomenats “contes meravellosos o contes de fades*” plantegen els conflictes humans bàsics que tot ésser humà pot trobar al llarg de la vida i ofereixen eines i recursos per poder solucionar. (* Es diuen contes meravellosos o contes de fades perquè en ells intervenen elements sobrenaturals barrejats amb elements de la realitat.)
Els contes són com mapes del tresor, sent el tresor allò que cada persona vol aconseguir: la felicitat, l’amor, el coneixement, la satisfacció, la llibertat…
I també són mapes dels perills que poden aparèixer en el camí, simbolitzat per bruixes, ogres, dracs, pantans, fantasmes…
Per tant ens ofereixen solucions creatives per solucionar els conflictes de la vida, ajuden al creixement i desenvolupament de l’individu amb els consegüents efectes terapèutics que això comporta. Per això es diu que els contes tenen poder sanador i s’hagi batejat aquesta pràctica com Conteteràpia.
Els contes amaguen saviesa ancestral, però el seu missatge es troba encriptat perquè utilitzen el llenguatge dels símbols universals. Aquest missatge arriba directament a l’inconscient.
El psicòleg suís Jean Piaget (1896-1980) defensava que la intel·ligència creixia de forma escalonada, dels 0 als 12 anys d’edat. En base a les seves teories estructuralistes o constructivistes va descriure quatre etapes d’evolució cognitiva.
Piaget va denominar a la segona etapa: “Etapa màgic – simbòlica”. Va des dels 18 mesos fins als 6-7 anys d’edat. No desapareix mai sinó que a partir dels 8 anys es desenvolupen noves habilitats i es passa a una nova etapa.
En aquesta segona etapa “màgic – simbòlica” es desenvolupa en l’hemisferi dret del cervell la intel·ligència simbòlica, que és la que pot interpretar els símbols que apareixen en els contes, en els somnis, en l’art… L’ infant ja pot usar els significats i els significants, la forma material que pren el símbol.
La humanitat va crear contes per a cada edat. No és recomanable explicar contes creats per edats superiors abans que els infants arribin a aquesta edat, però sempre es poden explicar contes d’edats anteriors, ja que les etapes evolutives es subsumen. Els missatges dels contes són captats en funció del desenvolupament intel·lectual i psicològic, per això es diu que ELS CONTES NO TENEN EDAT i que parlen al NEN MÀGIC – SIMBÒLIC que sempre portem dins.
Els contes són un pont entre l’adult lògic i el nen màgic – simbòlic.
1) Tallers. Basats en l’aplicació pràctica d’aquesta disciplina.
Tallers destinats a nens /es i joves:
Tenen com a finalitat el desenvolupament personal i emocional. Oferir recursos que els ajudin en el seu creixement i desenvolupament. Més seguretat, confiança, criteri, inventiva, creativitat.
Tots els tallers s’adapten a l’edat dels participants.
Tallers per a adults:
- Destinats a conèixer què s’amaga sota dels contes, sense entraren un coneixement tan profund com el que es fa en la pròpia formació de conteteràpia. Per tal d’aplicar aquests coneixements a la criança dels fills, l’educació d’alumnes; ajuda a persones amb discapacitat; ancians…
Dirigit a: Pares i mares, AMPA, professors, mestres, educadors, monitors, associacions, treballadors socials, personal sanitari, contacontes, il·lustradors, escriptors… i qualsevol persona interessada.
- Com a desenvolupament humà i creixement personal.
Cada taller es centra en un tema específic (la por, la mort, l’autonomia…). Es treballa amb contes relacionats amb aquest tema. No s’esmicolen els símbols, sinó que es treballa a partir de les sensacions que l’escolta del conte/s ha provocat.
Dirigit a tota persona interessada.
Consultar l’apartat Tallers, formació i conferències.
- Desenvolupament emocional a través dels contes.
- Els contes com a eina en el desenvolupament infantil.
- Desenvolupament humà i creixement personal a través dels contes.
2) Formació en conteteràpia
La formació en conteteràpia és per als interessats/des en conèixer quin significat simbòlic tenen els contes i poder aplicar aquest coneixement a l’educació, la criança, la salut, la teràpia… o com a coneixement personal.
S’adreça a:
Psicòlegs, terapeutes, treballadors socials, personal sanitari, professors, mestres, educadors, mares i pares, contacontes, il·lustradors, escriptors… i a qualsevol persona interessada en el seu creixement personal.
Formo part del grup de formadors en CONTETERÀPIA. Formació avalada per la Asociación Iberoamericana de Cuentoterapia (AICU).
La formació en Conteteràpia uneix coneixements de múltiples branques del saber. S’estructura en nou mòduls de periodicitat bimensual, que es realitzen en diverses províncies de la península i les illes.
Per consultar dates, formadors i programa de cada ciutat, dirigiu-vos a la web de Cuentoterapia.
Programa i continguts.
MÒDULS DE NIVELL BÀSIC
- Iniciació a la conteteràpia. Assertivitat.
- Conteteràpia per treballar la gelosia, l’enveja i la rivalitat entre germans.
- Connectar amb la font interna i l’instint a través dels contes.
- La conteteràpia i el treball amb les pors en nens i adults.
- L’autonomia i la superació de l’abandonament.
- Envelliment, mort i acceptació.
- Prevenir i afrontar de les addiccions.
- Desenvolupament i identitat sexual. L’edípic.
- Egoisme i cooperació.
MÒDULS DE NIVELL SUPERIOR I SUPERVISIÓ
- El que és rebutjat. La trobada amb l’ombra.
- Matar el drac. La lluita de l’heroi.
- La recerca de l’ànima.
- Arquetips de transformació: La Fada i el Mag.
Metodologia:
Es fa un enquadrament teòric dels contes des de fonaments antropològics, pedagògics i psicològics.
Després es realitza l’anàlisi dels contes: veure quins símbols hi ha, que signifiquen tant en relació amb els demés (Inter-psíquic), com en relació amb un mateix (Intra-psíquic). I s’estudien les rutes de solució i alternatives que ens han deixat els nostres avantpassats a través d’aquests mapes-guies que són els contes.
Finalment es vivencien els símbols i les claus que aporten els contes a la nostra vida a través de tècniques com: fantasies dirigides, expressió plàstica, exercicis gestàltics, jocs de dramatització, actes psicomàgics, rituals, etc.
Objectius:
- Retornar el contes al lloc que mereixen en el nostre model cultural i recuperar la saviesa ancestral que amaguen.
- Profunditzar en el valor dels contes per a proveir-nos dels recursos i eines que ens ofereixen i trobar solucions creatives als conflictes de la vida.
- Conèixer com són els mapes psicològics i de consciència que amaga cada conte.
- Recuperar el significat dels símbols i tenir consciència dels missatges que ens arriben a través del llenguatge simbòlic.
- Aprendre tècniques i exercicis que faciliten el pas a la consciència.
- Poder triar els contes adequats a cada edat o temàtica a tractar. Utilitzar-los com eina psicopedagògica i terapèutica.
- Transmetre’ls amb major consciència.
- Experimentar, observar i reflexionar en un mateix l’aspecte curatiu dels contes.